Cada cosa al seu temps i al mes de setembre comença la primavera d’hivern, terme que, empès per la força de la literatura, es va difondre a tot el domini lingüístic i a tots els registres a principis del segle XX al territori de parla catalana i que encara s’empra a València i Balears.

En aquesta “primavera” poètica de cap al tard vos rallam de les esparregueres, de la ceba marina i del safrà bord, i vos deixam amb uns versos de Joan Salvat-Papasseit.

“Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
I tot és Primavera,
i tota fulla verda eternament.”

“Res no és mesquí”

ESCOLTA EL CAPÍTOL:

ESCOLTA RÀDIO FAR EN LÍNIA

24 h de música i cultura de Menorca!

DARRERS CAPÍTOLS DE CADA COSA AL SEU TEMPS

TAMBÉ ET POT INTERESSAR