Cada cosa al seu temps i al maig, cireres.

La cirera, sucosa i vermella, amb moltes varietats, és una de les fruites primaverenques més preuades, per la seva textura i pel seu gust dolcenc.

La denominació “cirera” ens arriba des de Roma. Al segle I abans de Crist el conreu de la cirera es comprenia entre la mar Negra i la mar Càspia, però després de la conquesta romana de la colònia grega de Kerassus  (d’on deriva l’actual cirera) l’any 67 a.C., el els romans va exportar 74 exemplars de cirerer  a la ciutat de Roma, des d’on es va expandir per tot l’Imperi.

El cirerer presenta una gran resistència a les baixes temperatures, tot i que creix millor en àrees de fred restringit, en llocs que no superin els 800 metres d’altitud respecte del nivell de la mar. No requereix grans quantitats d’aigua, però no suporta sequeres fortes ni terrenys saturats d’aigua.

Al Japó, l’arribada de la primavera es celebra en un festival sota els cirerers, el cirerer japonès, cultivat per usos ornamentals, tot i que el seu fruit també és comestible, i que rep el nom de Sakura.

ESCOLTA EL CAPÍTOL:

ESCOLTA RÀDIO FAR EN LÍNIA

24 h de música i cultura de Menorca!

DARRERS CAPÍTOLS DE CADA COSA AL SEU TEMPS

TAMBÉ ET POT INTERESSAR