Cada cosa al seu temps i a l’estiu les vinjolites surten del niu.

Són ocells gregaris, que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d’un lloc a un altre en l’època de les migracions, volen moltes vinjolites juntes, i arriben a formar grups de milers d’exemplars; les poblacions occidentals hivernen a l’Àfrica subsahariana.

Fan nius de fang arrodonits i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, bigues, sota balcons o sota els ràfecs. Per açò la trobam més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els és difícil trobar-hi fang per fer el niu.

Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d’altres animals. Les vinjolites, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l’olor. Si perd l’olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.

ESCOLTA EL CAPÍTOL:

ESCOLTA RÀDIO FAR EN LÍNIA

24 h de música i cultura de Menorca!

DARRERS CAPÍTOLS DE CADA COSA AL SEU TEMPS

TAMBÉ ET POT INTERESSAR