Les instal·lacions artístiques van rebre  la màxima categoria com a forma d’art a partir dels anys noranta atorgada per les principasl institucions museístiques iternacionals; des de llavors la seva presència als museus ha estat constant i creixent. Però què és una instal·lació?

Amb elles es qüestiona els límits de l’obra d’art, dels museus i de les galeries. L’espai esdevé un element substancial en la concepció de l’obra, on els artistes dissenyen objectes o estímuls sensorials adaptats a aquell entorn específic. A una instal·lació l’observador entra a formar part de l’obra, participa d’ella, i l’espai pren un significat nou. L’experiència estètica adopta un caràcter immersiu que ens sacseja sensorialment, emocionalment o/i intel·lectualment. Preservar el valor de l’espai com a tal i la nostra consciència a l’hora de conferir significats a aquest és també una forma de sentir i estar en el món. Una instal·lació no és un disseny bonic o una experiència ociosa més, és una reflexió sobre la nostra percepció i el món de les idees.

Imatges:

La Venus dels draps (1967), Michelangelo Pistoletto.

Merzbau (1933), Kurt Schwitters.

ESCOLTA EL CAPÍTOL:

DARRERS CAPÍTOLS DE CÀSPULES D’ART

TAMBÉ ET POT INTERESSAR