Us imagineu un món on no hi hagués res escrit; cap suport on emmagatzemar les paraules, on deixar escrit el coneixement. Avui això en sembla un món completament distòpic, quelcom impossible, però va existir un temps, ara fa molt de temps, que era així. Segons l’escriptora i narradora Estrella Ortiz “confiats en el suport escrit, a poc a poc i al llarg dels segles, hem anat “emmandrint” sa memòria. Ja no es memoritzen nombre de telèfon, ni la llista de la compra. Ara ens posem alarmes que ens recordin allò que hem de recordar…

Voltros marineres, mariners, entreneu la memòria?, quines coses emmagatzemau en ella?, això i més aquí a la mar de contes, on també compartirem una història màgica sobre un vaixell anomenat ZÈFIR.

ESCOLTA EL CAPÍTOL

DARRERS CAPÍTOLS DE LA MAR DE CONTES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR