Seguim la travessa per aquesta mar de contes que prest arribarà a port. Les paraules d’avui venen carregades de sentiment, doncs les noticies dels ports veïns són convulses i ens qüestionen com a humanitat. Sempre us he expressat que els contes són aquell refugi, aquell espai màgic on trobar-nos, són paraula ancestral, actual, són paraula amiga… i en moments d’injustícia i de dolor, també són la paraula que alça la veu i que abraça el cor en un  moment en que aquest fa figa…I aquesta setmana el meu ha tremolat…i això ha fet que m’animés a compartir-vos un conte que vaig escriure ja fa temps, però que sembla que no perd actualitat. Marineres, mariners, bona travessa.  

ESCOLTA EL CAPÍTOL

DARRERS CAPÍTOLS DE LA MAR DE CONTES

TAMBÉ ET POT INTERESSAR