L’art de mirar la realitat

Una crònica de João Borges, periodista i productor de pòdcast @jogaborges/

 

El Menorca Doc Fest 2024 conclou la seva primera etapa amb el lliurament del Premi Ullastre al curtmetratge “El Bus” i una aposta ferma per la creació audiovisual crítica i de proximitat.

 

El passat diumenge 13 d’octubre es lliurava el Premi Ullastre de curtmetratge internacional en la sisena edició del Menorca Doc Fest, el festival de cinema i fotografia documental de Menorca. Enguany el certamen guardona El Bus (2023), de la martorellenca Sandra Reina. El film documenta el viatge dels passatgers d’un autobús en dos trajectes: l’anada el divendres al vespre, i la tornada el diumenge per la tarda. Els personatges ens revelen amb diàlegs i converses en petit comitè, aspectes importants de les seves vides, molt diferents entre si. Podria semblar un autobús qualsevol, però ens adonem paulatinament que tots els passatgers tenen quelcom en comú, malgrat la seva heterogeneïtat.

 

La tècnica i la intimitat amb la que filma la directora, sumades a la construcció del guio en col·laboració amb Francisco Menchón, fan que el curtmetratge tingui un ritme i un desenvolupament que que acostumem a trobar més en ficció que en cinema documental. El Bus és una falsa ficció que la fa doblement real, perquè els protagonistes són actors no professionals que s’interpreten a si mateixos. Les històries que narren son molt personals, estan carregades de veritat i de crítica social, però només funcionen com a peripècies dins la trama principal. Sandra Reina ens oculta el factor comú que travessa tots els passatgers i ens convida a esbrinar-lo. Aquesta troballa es converteix en el leit motiv d’una pel·lícula molt rodona, capaç d’atrapar l’atenció del gran públic i de fer-nos reflexionar sobre prejudicis que arrosseguem sense adonar-nos.

Avui que una gegantesca part de la producció industrial de sèries i pel·lícules es destina a recrear la vida íntima de personalitats històriques, com si fossin falsos documentals (l’exemple més recent és el d’un altre autobús, El 47, que se centra molt més en l’aspecte emotiu de la història que en el formal o en el polític) el cinema documental equilibra la balança qüestionant els límits del seu propi llenguatge, innovant en les tècniques narratives per explorar intersticis entre realitat i ficció. Guanyador del premi al millor projecte en la convocatòria Acció Curts 2019 de Dones Visuals, El Bus no està passant desapercebut en el seu periple pels festivals del territori estatal: Menció Especial del Jurat al Festival de Màlaga, Millor Curtmetratge als Gaudí i nominació als Goya, entre d’altres. Ara afegeix al seu palmarès el Premi Ullastre del Menorca Doc Fest 2024.

La Sala Polivalent davant l’Ajuntament d’Es Mercadal funciona com a epicentre de les projeccions i xerrades del festival, però també hi ha exposicions al Centre d’Art i Cultura Ca n’Àngel, entre d’altres indrets de l’illa. Els i les convidades, abans de presentar davant el públic, escalfen la veu al petit estudi de ràdio al costat de l’Ajuntament, on s’entrevisten al pòdcast Gris Mig, conduït pel jove cineasta menorquí Àlex Arroyo. Els episodis s’aniran penjant a Ràdio Far Menorca i alguns es publicaran també a la plataforma Pòdcast.cat.

 

“La llum de Menorca és molt diferent a la de Galícia” comentava el fotògraf gallec Adra Pallón en aterrar a l’illa, convidat a presentar Demotanasia: un recull de fotografies sobre la despoblació a la zona rural de la seva terra, o un recorregut visual en torn a la polisèmia de la paraula “Lume”. En gallec pot significar des de la llar de foc que encara il·lumina i escalfa algunes llars i cases -cada cop menys-, fins un incendi forestal, dels que n’hi ha cada cop més, degut a la proliferació d’espècies invasores com l’eucaliptus i el pi, més ignífugues que els arbres autòctons, el castanyer i el roure.

L’obra de Pallón segons el seu company de professió Miquel Muñoz, té el nivell per guanyar un World Press Photo. Aquest últim va presentar Barcelona, un parc temàtic: projecte que el va fer mereixedor del premi Joves fotògrafs de Catalunya otorgat per INSPAI, el centre de la imatge de la Diputació de Girona. El sabadellenc retracta des de l’absurd i amb bon humor, el polèmic model turístic de la ciutat de Barcelona. Amb un pretext similar Benvinguts, estimats turistes és el diàleg fotogràfic de David Arquimbau i Ester Villaescusa: posen el focus en el comportament de la fauna humana a l’illa de Menorca i la negociació que manté la natura amb la industria turística, que li imposa la seva erràtica estètica.

Il·lustres personalitats del món de la cultura i del periodisme han acudit a la Sala Polivalent d’Es Mercadal a presentar els seus projectes (entre d’altres): Anna Petrus, directora artística del Docs Barcelona i cofundadora de Dones Visuals; Raül Gallego, fotoperiodista creador del programa de reportatges documentals Punt de no retorn, ara a 3Cat; i Anna Surinyach, periodista i autora de l’obra Mar de Luto: el resultat d’anys de feina documentant les rutes migratòries cap a Europa a través de la mar.

 

El trànsit, la tensió entre origen i destí en el procés migratori, ha estat un altre eix temàtic del festival. El jove fotògraf tarragoní d’origen marroquí Karim Khourrou amb la seva exposició 1411KM -xifra de kilòmetres que separen Tànger de l’Arboç, el seu poble natal- retracta el camí des de la mirada d’un viatger que fa del trajecte una llar, buscant-hi els elements inmutables. Tanmateix, la Menció Especial del jurat del Premi Ullastre ha estat pel curt IMADE d’Ignacio Acconcia, sobre un jove migrant establert a Catalunya que desitja viatjar al Marroc per retrobar la família; mentre que el públic ha votat Guaret (2023) de Josep Alorda com a millor Curtmetrage balear.

El viatge, l’espai que hi ha entre els espais, són qüestions en les que també treballa Samira Badran, artista palestina que s’emportà l’aplaudiment més sonor del festival, després de presentar Memory of a Land (2017). El curtmetratge d’animació experimental i sensorial sobre un cos atrapat a un checkpoint, mecanisme de control de l’ocupació israeliana, cobra més significat ara, set anys després de l’estrena. Samira ha aprofitat l’ocasió per denunciar el genocidi que pateix el seu poble a la Franja de Gaza i el silenci de la comunitat internacional davant la vulneració sistemàtica de drets humans: un tema més actual i necessari que mai.

 

Conflictes bèl·lics internacionals, crisi demogràfica, longevitat, despoblació, turisme massiu, procés migratori… el festival de cinema i fotografia documental de Menorca ha rebut durant gairebé dues setmanes una vintena d’artistes i periodistes que s’atreveixen a abordar alguns dels temes més crus de l’actualitat. Però encara queden projeccions, lliuraments i tallers molt interessants. A Mallorca, el fotògraf anglès internacionalment reconegut Matt Stuart n’impartirà un de fotografia de carrer. Toni Ricart ja va impartir el seu de retrats. Amb una programació molt completa i una curadoria que aposta fermament per l’audiovisual transgressor, crític i de proximitat, el Menorca Doc Fest segueix fins al 27 de novembre amb exposicions, conferències, col·loquis i altres activitats.

NÚVOL

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Ràdio Far

hola@radiofarmenorca.com
No Comments

Post a Comment